El joc en el context no lúdic

Seminari de recerca “Ludificació: una tecnologia de la presuasió per guiar la motivació?”, a càrrec de Raul Ferrer, visiting scholar de l’IN3 (grup de recerca Communication Networks & Social Change) i doctorand del Departament de Mitjans i Comunicació de la Universitat de Karlstad (Suècia).

El seminari, que es celebarà en anglès, es podrà veure per video streaming: les persones interessades en seguir-lo en directe cal que es posin en contacte amb la Isabel Carol (icarol@uoc.edu).

S’ha demostrat que la ludificació, terme amb què s’acostuma a designar l’ús de la mecànica del joc i de les tècniques de disseny de jocs en contextos no lúdics, és un mètode eficaç per atreure l’atenció i la implicació dels usuaris en diversos àmbits. Aplicar elements de disseny de jocs en entorns no lúdics en general és vist com un tipus de tecnologia persuasiva. El raonament idealista que hi ha darrere l’aplicació de la ludificació en sistemes basats en xarxes o aplicacions mòbils és afavorir la implicació, concedir alternatives, consolidar l’evolució i despertar l’hàbit social.

S’ha demostrat que la ludificació és un mètode eficaç per atreure l’atenció i el compromís dels usuaris en diversos dominis, i s’ha implantat de manera generalitzada en serveis digitals en un intent per augmentar la implicació de l’usuari. Això es fa per mitjà de la individualització de l’experiència: se situa l’usuari al centre del servei, i es proporcionen eines per a l’autoreflexió i s’empren els aspectes de motivació dels jocs per dirigir l’acció.

En efecte, la ludificació és un subproducte d’altres metaprocessos com ara la mediatització, la individualització i la comercialització. Tot i així, el gir cap a la ludificació respon a un canvi generacional a nadius digitals que no tan sols han crescut amb l’omnipresència d’Internet i les tecnologies en xarxa, sinó que són la primera generació que ha nascut en un món on dominen els jocs digitals en l’entorn familiar i quotidià. La ludificació de totes les tendències, com defensen alguns campions, sovint es planteja com la panacea que resoldrà problemes d’implicació en tots els fronts. La retòrica sovint va acompanyada de notes festives massa optimistes. No obstant això, algunes veus han començat a projectar una mirada més crítica sobre la ludificació pel que fa a la vigilància, al playbor (treballar jugant) i al control.

En aquesta presentació deconstruiré amb un ull crític de quina manera funciona la ludificació des de la perspectiva de les teories de la motivació i en el marc de les tecnologies de la persuasió, mitjançant l’anàlisi de les seves possibles implicacions positives, i també el plantejament dels possibles perills que comporta la invasió de serveis ludificats en el panorama actual de mitjans digitals.

Inscripció gratuïta enviant un correu electrònic a icarol@uoc.edu.

Més informació

• Internet Interdisciplinary Institute

Imatge: Waag Society / Flickr