60 anys d’intel·ligència artificial

Cinefòrum entorn a la pel·lícula “Un amigo para Frank” (Estats Units, 2012), per commemorar 60 anys d’intel·ligència artificial, amb Elisabet Golobardes, Beatriz López, Ramon Sangüesa i Carlos Tabernero, organitzat per l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Història de la Ciència, l’Ateneu Barcelonès i l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Una oportunitat per endinsar-nos en les interseccions de la creació cinematogràfica i els aspectes essencials de processos de producció, circulació i gestió de coneixement cientificotecnològic.

Aquest estiu ha fet seixanta anys que va començar l’Escola d’Estiu d’Intel·ligència Artificial al Darmouth College, Estats Units. Un grup d’homes es va reunir a instàncies de John McCarthy, Marvin Minsky, Nathaniel Rochester i Claude Shannon. Durant dos mesos, diversos professors, doctorands i algun futur premi Nobel, com Herbert Simon, van imaginar una nova disciplina de recerca i van escriure una invitació que deia:

«Procedirem sobre la base de la conjectura que tots els aspectes d’aprenentatge o qualsevol altra característica de la intel·ligència poden en principi ser descrits tan precisament que es pot construir una màquina per simular-la. Es farà un intent de trobar la manera en què les màquines puguin arribar a ser capaces d’utilitzar el llenguatge, crear abstraccions i conceptes, resoldre problemes fins ara reservats per als éssers humans, i poder millorar-ne les capacitats per si mateixes. Creiem que es podrà fer un avanç significatiu en un o més d’aquests problemes si un grup selecte de científics hi treballen en conjunt durant un estiu.»

L’estiu s’ha prolongat durant seixanta anys i, d’aquelles preguntes, en tenim ja alguna resposta, com que la intel·ligència artificial està darrere de desenvolupaments com el Big Data, els cotxes autònoms, els drons assassins o la traducció automàtica. Què queda d’aquell estiu en la intel·ligència artificial de cada dia? I què no es va anticipar en aquells llunyans juliol i setembre del 1956? En aquesta activitat revisem les perspectives inicials que es van fixar a Dartmouth per crear màquines intel·ligents capaces de raonar, aprendre, veure, escoltar i ser creatives. Ens hem quedat curts o hem sobrepassat les expectatives? Què ha fet que unes possibilitats avancessin i d’altres no? Es tracta només d’impediments de coneixement o hi ha factors socioeconòmics que en són responsables? Com influeix la popularització de la IA en la nostra pròpia percepció de nosaltres mateixos, de les nostres societats, l’economia, el treball?

El cinefòrum comptarà amb una segona sessió a l’Ateneu Barcelonés. Per a la sessió al CCCB, recomanem veure la cinta sencera, que trobareu disponible al catàleg de Filmin, abans d’assistir-hi, ja que la sessió se centra a analitzar i comentar aspectes concrets del film. Quan sigui possible, se’n projectaran alguns fragments. La sessió a l’Ateneu inclou la projecció de la pel·lícula.

Més informació

• Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Imatge: Juxi / Wikipedia