El misteri de Fermat | Buscaciència

Data

30/04/2018

Hora

20:00

Localització

Almeria Teatre
Carrer de Sant Lluís, 64
08024 Barcelona

Descripció

Tots els dilluns dels mesos d’abril i maig, la companyia Teatre de L’Enjòlit representa ”El misteri de Fermat”, una obra de teatre que té com a objectiu transmetre l’amor per la ciència i que apropa el món de les matemàtiques al públic jove.

Què passaria si elevéssim el teorema de Pitàgores a un nombre diferent de 2? Es seguiria complint la igualtat que planteja aquest teorema? Rere aquesta pregunta tan aparentment simple s’hi amaga un dels problemes matemàtics més esmunyidissos de la història d’aquesta ciència. La resposta és senzilla. La demostració, un misteri.

Pierre de Fermat

Fa més de 3 segles Pierre de Fermat, un jutge francès nascut al segle XVII i aficionat a les matemàtiques, es va fer aquesta mateixa pregunta mentre llegia “L’Aritmètica” de Diofant (l’únic llibre de matemàtiques que havia estudiat, per cert). En va anotar el resultat i, al peu de pàgina de l’exemplar, hi va escriure: “He trobat una demostració absolutament meravellosa, però el marge d’aquest full és massa estret per incloure-la…”.

Fermat havia trobat la prova que demostrava que la igualtat del teorema de Pitàgores no es donava quan l’exponent era un nombre superior a 2. Només calia posar-la per escrit per compartir-la amb la comunitat matemàtica. Però no ho va fer mai.

No sabem si la seva intenció era plantejar un trencaclosques per als seus coetanis matemàtics, tal com li agradava tant de fer, o si realment tenia pensat exposar-la més tard. La qüestió és que la demostració va quedar pendent i mai més en va tornar a dir una paraula. Fermat va morir 30 anys després. El problema va sobreviure’n 360 més.

Durant tres segles molts matemàtics van intentar trobar-ne la solució, sense èxit. Es resistia fins i tot a les ments més lúcides. No va ser fins el 1995 que Andrew Wiles, un matemàtic anglès, va aconseguir desxifrar el misteri. Després de set anys d’infatigable treball i de nombrosos fracassos i decepcions, va aconseguir trobar la solució. Hi havia somiat des que era petit.

L’obra

Amb aquesta premisa arrenca “El misteri de Fermat”, una apassionant història real plena de valor, trucs, enganys i tragèdia, a través de la qual els espectadors descobriran alguns dels principis fonamentals de les matemàtiques i coneixeran com són els matemàtics i què els inspira.

De la mà d’alguns dels matemàtics més importants de tots els temps, com Euler o Gaus, descobrirem no només quines van ser les principals aportarcions que van contribuir, de manera directa o indirecta, a la resolució d’aquest teorema, sino també les seves interessants (i sovint sorprenents) històries personals. Què va portar a una jove parisina a fer-se passar per home i suplantar la identitat d’un antic alumne de l’escola politècnica de Paris? Què movia a Euler a voler-ho calcular tot, tot i tot?

Matemàtiques més enllà de l’aula

A través de la història de l’últim teorema de Fermat, Teatre de l’Enjòlit vol transmetre l’amor per la ciència, el repte apassionant d’enfrontar-se a un enigma i, en definitiva, descobrir un món que sovint se’ns presenta com hermètic però que amaga una enorme bellesa. De fet, “El misteri de Fermat” és un punt de trobada per estimular el coneixement de les matemàtiques més enllà de les aules, fomentant-ne l’interès i aportant un material que contribueix a la millora de l’ensenyança i de l’aprenentatge. A través del format teatral s’ofereix als estudiants i al públic general una activitat que connecta el món de l’educació amb altres àmbits de la societat.

Obrint debat

Però “El misteri de Fermat” no es limita a parlar-nos, només, de l’amor per la ciència. Ens posa sobre la taula altres qüestions sobre les quals val la pena reflexionar i, per què no, obrir-ne un debat a l’acabar la funció. Temes com el paper de la dona a la ciència al llarg dels anys (no és pas gratuït que el paper del personatge principal, Andrew Wiles, estigui representat per una actriu) i com aquesta s’ha vist menyspreada i arraconada durant segles, la dificultat que suposa arribar a una demostració (quelcom perfectament extrapolable a altres àmbits de les nostres vides) o com el coneixement humà es construeix pas a pas, amb els petits però importantíssims avenços que un bon grapat de gent va aconseguint, són part essencial d’aquest espectacle.

Una companyia de llarga trajectòria

Albert Alemany, Jenny Beacraft, Elies Barberà, Arnau Marín i Marta Montiel formen part de Teatre de l’Enjòlit, companyia d’actors nascuda al 2007 com a grup de treball i experimentació a l’Institut de Teatre. Després de la seva primera obra Potser Somniar (Premi Adrià Gual 2007 de l’Institut del Teatre) el seu recorregut ha anat definint la seva línia: teatre compromès amb l’actualitat, feroçment crític, punyent i enèrgic. Per aquest motiu el 2015 van guanyar el Premi de la Crítica Serra d’Or. I és precisament aquest compromís el que els ha dut a crear fórmules noves per apropar-se a l’espectador i fer-l’en partícip.

Ara volen anar un pas més enllà i posar en comú dues maneres tan diferents d’entendre el món com les que ofereixen les ciències i les lletres, per trobar els vincles existents entre ambdós camps. I és que, tal com afirmen, conèixer aquests vincles expandeix el nostre coneixement i ens dona una visió més rica i complexe del món.