Rutes d’invasió de Senecio pterophorus

Conferència “Rutes d’invasió de Senecio pterophorus“, a càrrec de Roser Vilatersana, científica titular del CSIC a l’Institut Botànic de Barcelona.

Les invasions biològiques causades per l’activitat humana han suposat un canvi en les barreres geogràfiques existents, tant en espècies vegetals com animals. Alhora, són una de les causes de pèrdua de biodiversitat per extinció d’espècies i llinatges i també d’homogenització dels sistemes ecològics.

Un exemple d’invasió biològica és Senecio pterophorus, espècie originària de Sud-àfrica que ha esdevingut invasora tant a Austràlia com a Europa. A Austràlia ocupa la zona sud i sud-est de l’illa, de la qual la primera cita és d’inicis del segle XX al voltant de Melbourne, i no en trobem cap altra referència fins al 1930 a Port Lincoln.

Tanmateix, a mitjan anys 80, va ser declarada herba nociva a la regió de Victòria, on es van realitzar programes de control per eradicar-la. També a inicis del segle XX, va ser citada a Europa, específicament a Escòcia i a Bèlgica, on actualment no s’han detectat poblacions estables. No obstant això, a mitjan segle passat es va trobar a Catalunya i a la Ligúria, on s’ha naturalitzat. En aquests últims casos, s’ha desenvolupat amb poblacions amb molta capacitat invasora.

Els objectius d’aquest treball són comparar les dades de diversitat i estructura genètica de les poblacions natives i invasores i establir l’origen de les diferents poblacions invasores. Per aquest fi, s’han realitzat estudis genètics amb marcadors moleculars nuclears i cloroplàstics, i s’hi ha fet ús d’anàlisis filogeogràfiques i de genètica de poblacions.

Més informació

• Museu de Ciències Naturals de Barcelona