El CSIC durant el franquisme

Doble jornada “75 años del CSIC. Ciencia y poder en la España de Franco: continuidades, rupturas, actores y discursos”, en el marc dels actes del 75 aniversari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Aquest any 2014 el Consejo Superior de Investigaciones Científicas celebra el seu 75è aniversari. Fundat el 1939, el CSIC va ser la institució científica emblemàtica del franquisme, vertebrant gran part de la investigació espanyola fins als nostres dies, tant fonamental com aplicada, i en la majoria de disciplines. El franquisme i les seves institucions van determinar quefers i cultures científiques perceptibles encara en els nostres dies. Prenent al CSIC com a objecte de reflexió, aquesta trobada analitzarà les relacions entre la ciència en un sentit ampli i el règim franquista.

Si bé en la seva íntima comprensió de l’estat (en l’autarquia i en etapes posteriors), el franquisme va arribar a entendre la ciència i la tècnica com a motors de desenvolupament econòmic i social, i d’articulació política i identitària, llevat de meritòries excepcions, la historiografia política i social sobre l’Espanya del franquisme no ha considerat a la ciència i els seus actors com a elements protagonistes en la constitució de l’estat franquista, cosa que s’ha d’entendre com a falta greu.

En la relació que s’estableix entre la ciència i el poder, la ciència i els seus actors no són únicament servidors o beneficiaris de la política; freqüentment participen en la formulació i desenvolupament de projectes polítics, econòmics, identitaris i de legitimació.

D’aquesta manera, es requereix una aproximació sistèmica i simètrica en la qual la ciència apareix no només com una servidora del poder, sinó també com aquell element capaç de mobilitzar recursos del poder per a la consecució dels seus objectius. En l’anàlisi de la múltiple caracterització de les relacions entre la ciència i el franquisme, temes bàsics de la trobada seran l’anàlisi de l’actuació de la comunitat científica (en diferents disciplines) en el nou context polític i respecte a la ruptura que va suposar la victòria de Franco, analitzant les estratègies d’adaptació als nous entorns.

Igualment, s’analitzarà l’establiment d’opcions tecnològiques que reflecteixen en la seva mateixa constitució les tensions dins del règim, pel que fa a la política econòmica i d’organització del territori. S’analitzarà la generació del discurs franquista sobre la ciència, així com la seva articulació en la ideologia del règim.

Finalment, s’analitzaran les possibilitats que ofereix la recent historiografia de les institucions científiques, així com les últimes teories sobre la biografia científica com a eines per a l’estudi de la ciència durant el franquisme.

Més informació

• Universita Pompeu Fabra