En aquesta sessió de debat en línia que forma part del “Cicle de debats sobre la COVID-19: l’impacte social i econòmic”, organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis en col·laboració amb el CADS i el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, i que es va estrenar dijous 14 de maig, hi participarà la directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC, la Dra. Marta Guadalupe Rivera.
El cicle consta d’una sèrie de sis sessions en línia, que es desenvoluparan durant el mes de maig i juny de 2020, on s’analitzarà l’impacte de la COVID-19 en clau internacional amb la participació de persones expertes en un ampli ventall de disciplines.
L’objectiu d’aquest cicle de debats és fer una reflexió global per poder anticipar els reptes de futur que planteja aquesta crisi global, per reflexionar sobre quin serà l’impacte de la pandèmia del coronavirus en les nostres societats i estudiar bé què fan bé altres països per afrontar amb garanties les desigualtats socials i econòmiques que genera la pandèmia.
Participants:
- Josep M. Antó, investigador principal a ISGlobal i catedràtic de Medecina a la Universitat Pompeu Fabra
- Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes alimentaris a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
- Jordi Serra Cobo, professor associat del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de recerca de la biodiversitat IRBio
Moderadora:
- Arnau Queralt i Bassa, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
President de la European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC)
Benvinguda i presentació de l’acte:
- Ramon Roca i Enrich, president del CADS
Presentació del cicle:
- Pere Almeda i Samaranch, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la revista IDEES
Sumari de la sessió
La sessió del dijous 21 de maig anirà dirigida a presentar el concepte de ‘salut planetària’, que fa referència a la interdependència entre l’activitat humana i els sistemes naturals com l’aigua, l’aire, la terra o la biodiversitat i el seu impacte en el benestar de les persones. La influència de l’activitat humana sobre el planeta ha arribat a tal magnitud que els científics han definit una nova era geològica, l’actual, com a Antropocè, en referència als impactes del desenvolupament humà, que està portant al límit els recursos naturals del planeta.
Els ponents debatran sobre el desequilibri provocat per l’activitat humana, i concretament sobre els canvis disruptius que pateixen els hàbitats i ecosistemes i que juntament amb el fenomen de la globalització ens han portat a la distopia actual provocada per la pandèmia de la COVID-19.
Els canvis en l’ús del sòl associats a la necessitat incontrolable de disposar de més infraestructures de mobilitat, més conreus per alimentar els animals de granja en cria intensiva, i assentament humans cada vegada més depredadors de l’entorn que els envolta han provocat el deteriorament dels hàbitats i ecosistemes fins a extrems on mai no s’havia arribat, generant noves formes d’interacció entre espècies, i incrementant el salt de patògens dels animals a l’espècie humana.
La investigació confirma que els brots de zoonosis (malalties infeccioses provinents d’un animal) com l’Ebola, el SARS, la grip aviària i ara COVID-19 estan en augment, afavorits pel deteriorament de la natura, i concretament de la biodiversitat, a escala planetària. Es calcula que tres quartes parts de les malalties “noves o emergents” que infecten els humans tenen origen en espècies animals.
El debat girarà al voltant del concepte de salut planetària, segons el qual la salut humana està intrínsecament vinculada a la salut de l’entorn natural. Aquest concepte d’anàlisi holística ajudarà a analitzar una realitat complexa, en la qual la salut dels ecosistemes és la base per a un desenvolupament sostenible.
Son moltes les veus que actualment reclamen un canvi radical en el nostre model de desenvolupament socioeconòmic, basat en l’ús i abús dels recursos naturals. Alguns científics postulen que la pandèmia COVID-19 es podria identificar com un cost no internalitzat del nostre model de desenvolupament.
Cal repensar les pràctiques depredadores de recursos naturals, cal identificar i internalitzar els costos d’intervenir sobre el patrimoni natural, o, el que és el mateix, cal definir quin és el veritable preu del model actual de desenvolupament.
Més informació
Imprimeix